Qüestions metodològiques

Per realitzar aquest treball, vaig recopilar totes les fotografies de la Carme. Les fetes per ella, les d'estudi, les dels seus pares, les impreses i les digitals. Les úniques fotografies que no em vaig endur de casa seva van ser aquelles que té exposades, donat que m'interessava observar la relació que estableixen els qui viuen a la llar amb la fotografia que s'exposa, aquelles dignes de ser vistes per a tothom qui va a casa seva.

D'altra banda, vaig revisar totes les fotografies. En aquest punt, vaig constatar que si no fos per què jo coneixia els protagonistes i els contextos de producció, difícilment hagués pogut establir cap mena d'ordre, alhora que hagués restat utilitat a la fotografia com a element tècnic, font d'informació, per a la recerca. Com diu Susan Sontag a Sobre la fotografía, tot referint-se a fotografies antigues, "Una fotografia es apenas un fragmento, y con el paso del tiempo se sueltan las amarras. Boga a la deriva en un pretérito tenue y abstracto, apta para todo género de interpretación"(Sontag, 2011:77).

En un principi havia pensat en treballar de forma autònoma, donat que coneixia les fotografies, però era clar que el meu record dels contextos de producció no era suficient, ja que tampoc havia estat present en totes elles. Per aquest motiu, pensava que era necessària la conversa amb la fotògrafa. Ho plantejo com una conversa, com una entrevista oberta, per anar xerrant sobre les fotografies que anem veient.

Deixar a la llar les fotografies exposades, fou una decisió presa al moment de fer el carregament de material. Veient-les allà exposades, em vaig adonar que em donaven una informació interessantíssima sobre la relació que estableix la fotògrafa i la resta del grup familiar amb la fotografia. Si les hagués tret de context i les hagués apilat a casa meva junt amb la resta de material, per a ser examinat en seqüència, no hagués pogut valorar la relació fotografia-individu.

Pel que fa a la publicació del treball en format de bloc, he de dir que soc conscient que el meu treball segueix, tot i el component multimèdia, un format tradicional, una forma d'expressar coneixement segons la tradició logocèntrica de la que formo part, és a dir, a partir del text.

Pensar en aquest fet m'ha conduit a fer-ho sobre la relació text-imatge sobre la que l'Antropologia Visual hi reflexiona. Què podem dir amb una imatge i que podem dir només amb text i que podem dir amb ambdós, sense que un condicioni l'altre, que una adjectivi l'altre, funció que tradicionalment en la nostra cultura hem donat a la imatge.
El treball de John Berger, Modos de ver, és una interessat reflexió en aquest sentit. Els capítols 2, 4 i 6 d'aquesta obra recullen un conjunt d'imatges, una al costat de l'altre, sense cap text, ni peu de foto, ni tant sols títol del capítol. Diu Berger en les notes prèvies al lector: "En cuatro ensayos se utilizan palabras e imágenes; en los tres restantes, sólo imágenes. Estos ensayos puramente visuales(...) están pensados para suscitar tantas preguntas como ensayos verbales. En los ensayos visuales a veces no se da ninguna información sobre las imágenes reproducidas porque nos parecía que tal información podría distraer la atención de lo verdaderamente esencial." (Berger, 2000: 11).
Donat que aquest bloc es crea formant part del procés d'avaluació de l'assignatura d'Antropologia Visual cursada a la Universitat de Barcelona, aspecte que condiciona i molt la producció, la intenció del mateix és, a més de fer reflexionar els lectors i el professor, demostrar les reflexions pròpies per a ser avaluades.

Tanmateix és cert que la pròpia lògica del bloc, una seqüència de publicacions, m'ha fet repensar l'estructura típica del treball consistent en "introducció-temes a desenvolupar - conclusions".
Quan entrem al bloc veiem en primera instància la darrera publicació, i això ha desmuntat la imatge mental que jo tenia de l'estructura del treball. També podia "jugar" publicant i despublicant de forma que visualment el bloc fos com un document imprès, però m'ha semblat que era forçar l'eina, per què fos el que no pretén ser. Finalment he optat per fer una publicació per cada bloc conceptual o per cada conjunt d'imatges.

Per últim, volia comentar que la dimensió pública del bloc condiciona la producció del discurs. La producció, el text, la imatge, no es produeix igual si només és per a la lectura i avaluació del professor, en un paper que probablement un cop avaluat és destruït, que si es produeix per a amics, col·legues o desconeguts. És més, s'introdueix la reflexió sobre la qüestió que el treball produït serà llegit per aquells qui han estat objecte d'estudi.


Espero que s'entengui alguna cosa.