La Carme s'atabala quan no té bateria a la càmera, o anys enrere quan se li acabava el rodet per fotografiar. També s'atabala quan algú ha de marxar o algú encara no ha arribat a l'aniversari i ja treuen el pastís i ... no pot fer la foto o algú no sortirà a la foto.
La fotografia doncs, va molt més enllà del "simple registre d'una realitat". La fotografia passa a formar part del ritual de l'aniversari, del ritual del casament, del naixement, etc., amb tal intensitat, que si no es produeix, el ritual és incomplet. Un aniversari sense fotografia, no és un bon aniversari. Un casament sense fotografia, no és un bon casament. Un viatge turístic exòtic sense fotografia, deixa de ser un bon viatge. I així amb tantes altres situacions que "típicament" són fotografiades.
Es produeix un efecte de negació de la realitat pel fet de no haver fotografiat determinat esdeveniment. Un aniversari no fotografiat, serà un aniversari que s'oblidarà i per tant serà un aniversari que no haurà existit.
Per aquesta mateixa idea, allò fotografiat, romandrà present al llarg del temps i alimentarà la memòria personal i col·lectiva del grup. Revisant les fotografies de la Carme m'he adonat que les històries familiars, tenen un suport gràfic. El que succeeix, és que la memòria familiar es construeix i es manté gràcies al suport gràfic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada